VERTIG

Si caminéssim de la ma per les vores del vertig,
tot seria mes fàcil,
si ens mengéssim amb orgull l’escala de valors,
la existència seria acolorida,
si portéssim les definicions al contenidor,
tot seria mes clar,
si continuéssim sent nens,
les il·lusions ens farien brillar els ulls,
si ens equivoquéssim amb orgull,
aprofitaríem els errors per aprendre
si portéssim el firmament, ben recolzat sota el pit,
res seria tan greu,

però sobre tot,

si sapiguéssim que ser feliços seria tan fàcil,
caminaríem vertiginosament.

1 comment:

Dr. Jorge said...

sens dubte... sigues sempre un nen allà on la nostra força ens ho permet... al cor...