PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

Si tot es canalitza entre arrels,
i els llocs secrets que riuen
a cau d’orella
cerquen esquerdes on
acalorar-se.

Si tot fa massa mal,
quan seiem
a veure passar el passat,
i tot el que ens desfà per dins
es irremissible frenesí
de remenar els records en joguines.

Si iracunds, plens d’antics somnis complerts,
en som conscients un llarg segon,
i tractem d'assaborir els assoliments
i, embadalits,
no perdre encara la consciència.

Aleshores, ens adonem que
l’absorció eterna és una espelma agonitzant
i, sense encanteris,
els deixem lliures
de decidir
si hi volen tornar.