BOIRA

Barallant per l’esperança trencada,
tot es torna nuvolós,
com les espurnes del nostres ulls.

Ja no existeix res d’allò.
Dels esperits que dansaven
amb les ales embenades.

La metòdica candent
ja no sona com hauria.
Les closques invisibles
han envellit massa ràpid.

No sabem perquè però,
la cadència s’ha tornat
trista,
i la ment es fusiona
en trossos d’arraval.

No em deixis caure,
a la boira que ens amagava,
a la deconstrucció,
a la ruïna.